Josep Carreras, “Canco de Sants“ by Guillem d’Efak / Antoni Parera Fons
(with lyrics), CD “T’estim I T’estimare“, 2006
Quan encara en el cel
no hi ha cap raig de sol,
els ocells de la nit
comencen a alçar el vol;
els qui van cap al tall
caminem mig corrents,
i els qui van a dormir
arrosseguen els peus.
Els peus
que els fan tant de mal.
El cor
que els fa tant de mal.
La vida
que els fa tant de mal,
tant de mal,
tant de mal...
El metro va estibat
i els autobusos plens,
les boires als carrers
tenen un baf d’encens.
Tenen un baf d’encens
en honor del treball,
en honor dels qui van
tot frisant cap al tall.
El tall
on s’hi guanyen el pa.
El pa
que és tan mal de guanyar.
Guanyar
que és un perdre seguit,
tot seguit,
tot seguit...
Com un esbart d’ocells
van a escola els infants
amb bufanda i abric
i bufant-se les mans.
De tornada, les mares
passaran pel mercat,
daran voltes i voltes
perquè tot va mol car,
molt car;
avui molt més que ahir,
ahir
quan era bell somiar,
somiar
que els fa tant de mal
tant de mal,
tant de mal...
Les cançons escolars
arriben al carrer,
les mares al fogó
i els pares al taller.
Roba estesa als terrats
i coloms en el cel
que volen molt baixet,
que són com un anhel.
Anhel,
que no es fa il·lusions.
Anhel,
que no es fa il·lusions,
anhel
que mai no se’n farà
perquè no se’n pot fer...
El meu barri de Sants...