Standard East Catalan (Catalonia)
De colors són els meus somnis
də kuˈlos son əɫs mews ˈsɔmnis
Tot i que ja m’he llevat
tot i kə ʝa me ʎəˈβat
I la son no ve a veure’m
i la sɔn no be ə ˈbewɾəm
Quan la lluna s’ha aixecat
kwan la ˈʎunə sa əʃəˈkat
Salto i salto sobre els núvols
ˈsɑɫtu i ˈsɑɫtu ˈsoβɾə əɫs ˈnuβuɫs
Sembla que pugui volar
ˈsemblə kə ˈpuɣi buˈla
El meu cor fa pampallugues
əɫ mew kɔɾ fa pəmpəˈʎuɣəs
I no deixa de ballar
i no ˈdeʃə də bəˈʎa
Quan posem els peus enlaire
kwan puˈsɛm əɫs pɛws ənˈlajɾə
Quan posem el cap per vall
kwan puˈsɛm əɫ kap pəɾ baʎ
Quan et crido a la muntanya
kwan ət ˈkɾiðu ə lə munˈtaɲə
I l’eco va contestant
i ˈlɛku ba kuntəsˈtan
Quan et faig amb margarides
kwan ət fat͡ʃ əm məɾgəˈɾiðəs
La polsera de colors
lə pulˈseɾə də kuˈlos
Vull mirar-te als ulls i dir-te
buj miˈɾaɾtə əɫs uʎs̠ʲ i ˈdiɾtə
Que el que sento és això
kə əɫ kə ˈsentu es əˈʃɔ
T’estimo molt
təsˈtimu moɫ
Jo a tu t’estimo molt
ʝɔ ə tu təsˈtimu moɫ
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
si əsˈtas əm mi dəzəpəˈɾeʃ tot əɫ kə es tɾist
Un dia gris ho pintes de colors
un ˈdiə gɾis u ˈpintəs də kuˈlos
Fins a la lluna i tornar t’estimo jo
fins ə lə ˈʎuna i tuɾˈna təsˈtimu ʝɔ
Els meus ulls són com bombetes
əɫs mews uʎs̠ʲ son kɔm bumˈbɛtəs
Els meus llavis riuen fort
əɫs mews ˈʎaβis ˈriwən fɔɾt
No puc amagar el que sento
no puk əməˈɣa əɫ kə ˈsentu
Quan em mires tan d’aprop
kwan əm ˈmiɾəs tan dəˈpɾɔp
Ara ja no sé què em passa
ˈaɾə ʝa no se kɛ əm ˈpasə
El cos m’està tremolant
əɫ kɔs məsˈta tɾəmuˈlan
El meu cos fa pampallugues
əɫ mew kɔs fa pəmpəˈʎuɣəs
I no deixa de ballar
i no ˈdeʃə də bəˈʎa
Quan s’uneixen els colors
kwan suˈneʃən əɫs kuˈlos
Per fer l’arc de Sant Martí
pəɾ fe laɾk də san məɾˈti
Quan escrius amb el teu dit
kwan əsˈkɾiws əm əɫ tew dit
El meu nom en el mirall
əɫ mew nɔm ən əɫ miˈɾaʎ
Digue’m un “calla la ràdio“
ˈdiɣəm un ˈkaʎə lə ˈraðiu
I escolto aquesta cançó
i əsˈkoɫtu əkɛstə kənˈso
(Vull mirar-te als ulls i dir-te...)